Administrar

Un bloc per participar i per discutir la manera de millorar la nostra ciutat... en Bloc
Estadisticas web

KALIA VANISH OXYACTION MULTI CHRISTALWHITE

BxP | 09 Març, 2007 13:56


Article de Nanda Ramon publicat a TRIBUNA MALLORCA

Comentaris

  1. Diari de Balears, 25 febrer 2007

    Pere Antoni Pons

    En direcció prohibida

    La violació de Dolce & Gabbana. El nou anunci de la firma Dolce & Gabbana mostra, en primeríssim pla, una dona preciosa, elegant, vestida de llarg i amb talons alts que està tombada en terra mentre un home sense camisa, amb el tors i els braços lluents i amb el rostre impertèrrit, s'inclina sobre ella i l'agafa fort pels canells. En segon pla, hi ha quatre homes més, dempeus, observant l'escena, amb mirada potser curiosa o potser contemplativa, però en cap cas desitjosa, prepotent o expectant. És, en qualsevol cas, un anunci provocador, incitant, explícit en la seva ambigüitat. El primer que ve al cap a qui el mira és que està a punt de passar alguna cosa voraç i calorosa: no apta per a menors, si els menors d'avui no fossin tan desperts. Així doncs, publicitàriament és un reclam llampant i eficaç, encara que alhora bastant convencional, perquè repeteix la fórmula, repetida ja milions de vegades, d'associar un producte o una marca amb l'acompliment del desig, l'exaltació de la carn i la torridesa sexual. A pesar de no ser més que un calc potser una mica més agosarat de molts altres anuncis publicitaris, però, aquest de Dolce & Gabbana ha tocat la fibra més melindrosa d'un determinat sector femení de la societat, que s'ha indignat i ha protestat ardorosament. Fins al punt que el Observatorio de la Imagen del Instituto de la Mujer ja ha sol·licitat a la firma italiana la retirada immediata de l'anunci, perquè, segons diuen, «incita a la violència contra les dones». I afegeixen, paranoiques molt puristes: «no només redueix la dona a un objecte sexual», sinó que a més a més deixa entendre que «és admissible la utilització de la força per obtenir el consentiment».

    La violació de l'alliberament. L'exigència del Instituto de la Mujer perquè es retiri l'anunci suposadament violent i carnal és només una altra mostra de l'estupidesa moralista que, des de fa molt de temps, assola la nostra societat. No cal donar-hi massa voltes: la correció política actual no difereix quasi gens de la hipocresia i de la doble moral reaccionària de fa vuitanta anys, excepte per una tintada de fals progressisme daurat que només s'empassen aquells que, de progressistes, només en tenen la boca i l'etiqueta. La pell fina i la sensibilitat exacerbada (quan ho entendran els dogmàtics de la correcció política?) no té res a veure amb la tolerància ni amb les ganes de justícia. Ben al contrari: els grans inquisidors de la Història, des de Savonarola fins a McCarthy passant per Robespierre, han estat sempre persones incapaces d'entendre que la vida és una figura plena d'arestes que fa el que pot sobre un escenari en clarobscur. En termes estrictament sexuals, això més o menys vol dir que no totes les vegades que un home i una dona follen han de representar necessàriament un acte sublim i amable de tendresa, amor i delicadesa. El sexe, si aquells que el practiquen hi estan d'acord, també pot ser ferotge sense ofensa, bestial sense dolor, salvatge sense submissió i fervorós sense malaltia. Això i no cap altra cosa són les fantasies sexuals: una experiència especial i en principi impròpia de tu que, tanmateix, donaries el que fos per dur-la a terme. O millor: una experiència que fas tot el que pots per dur-la a terme.
    Com pot ser que aquestes senyores tan primmirades del Instituto de la Mujer no vegin que l'actitud que han adoptat és, a pesar de les intencions, un exemple flagrant i retrògrad d'antifeminisme? A veure: no havíem quedat que l'alliberament de la dona, allà on s'exemplificava d'una manera més evident i més saludable era en el seu esplendorós alliberament sexual? Doncs no cal ser massa carnalment espavilat ni anar carregat amb gaires tones d'experiència acumulada en llits diversos i llocs inversemblants per saber que l'alliberament sexual d'una dona no consisteix a assumir perpètuament el paper dominant en la relació. Que els ho demanin, si no, a moltes que tenen caràcter, ambició, intel·ligència, i ganes de viure lliures i en perfecta plenitud: se sorprendran de la fantàstica quantitat de dones que els diran que, per ganes, per curiositat, per aventura, per experimentar o per plaer entusiasta, no els faria res trobar-se en la mateixa situació (o en una de similar, encara que menys multitudinària) de la bellíssima senyora tombada de la foto, sempre que elles poguessin decidir, per descomptat, on, com i quan celebrar l'encontre mogudíssim, i sempre que se'ls permetés de triar -no en faltaria d'altra- la vibrant companyia masculina.

    Un article bo sobre el tema | 09/03/2007, 14:24
  2. Re: KALIA VANISH OXYACTION MULTI CHRISTALWHITE

    Estic totalment d’acord amb tu en el que el sotmetiment, i en general tot el sistema patriarcal, evidentment va més enllà que la violència sexual. Des del llenguatge excloent i sexista que s'empre moltes vegades a aquest bloc, per exemple, fins l’educació que reben els nostres infants a les escoles, t’has aturat a mirar els llibres dels infants de primària o educació infantil, per exemple? T’has fixat en quin paper desenvolupen les nines dels llibres? Sempre mengen, estan cansades, estan malaltes o tenen por, o tenen cura d'altres persones.
    Pens que els anuncis i els mitjans de comunicació reflecteixen allò que vivim les dones al nostre dia a dia, i les institucions han d’estar allà per evitar-ho (i no sempre ho fan). És patètic veure el paper que se lis assigna a les dones a moltes sèries televisives seguidíssimes per moltes adolescents, i on aquestes veuen les seves ídols. A través dels mitjans de comunicació es continua obviant a les dones científiques, literates, lluitadores.... tal vegada perquè aquesta societat intenta centrar tota la nostra atenció en factors estètics, tal vegada perquè es vol fer entendre que no hem de fer altra cosa.
    És veritat que el sotmetiment sexual i la violència cap a les dones no és l’única discriminació, però sí és la punta de l’iceberg del masclisme i del sistema patriarcal vigent. La violència de gènere és la primera causa de pèrdua d’anys de vida entre les dones d’entre 15 i 44 anys, per damunt de les guerres, els accidents de trànsit o els diferents tipus de càncer.
    Amb el teu article sembla que critiques que s’hagi retirat l’anunci de Dolce & Gabanna, enlloc de queixar-te de que no es llevin més anuncis com el de Kalia o similars, perquè vull pensar que és això el que volies dir, o no?
    Encara que amb el paràgraf següent trob que ho acabes “d’arreglar” quan dius que hi ha algunes més perilloses que la sexual que condueix el feminisme fins a la perillosa frontera del puritanisme sexual!!!!
    L’Institut de la Dona va demanar la seva retirada per considerar que incitava a la violència contra les dones i perquè era inadmissible la utilització de la força com un mitjà per imposar-se sobre les dones. No crec que això sigui puritanisme, i no he sentit cap argument en contra d’aquest anunci relacionant-lo amb cap pràctica sexual.
    Sincerament, vaja quin article t’has marcat pel 8 de març. Insinues allò amb que s’ha criticat a l’institut de la Dona i a totes les organitzacions feministes i no feministes que han aplaudit la retirada de l’anunci, només et faltava dir que retirant l’anunci Espanya era un país endarrerit, com deien els seus creadors.
    Perdona que sigui tan brusca, però pens que no has estat gens encertada, o tal vegada ho has explicat molt malament.

    Laia | 11/03/2007, 18:57
  3. Re: KALIA VANISH OXYACTION MULTI CHRISTALWHITE

    Mecachis Nanda, no contestes res de res... vaja quin bloc...

    Laia | 14/03/2007, 21:56
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS